LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

En aquell hivern de 1871, la Dora i en Ferran, uns agricultors molt treballadors, s’encarregaven de les terres d’un senyor feudal. Aquestes estaven situades a les afores de Rostov, una ciutat de Russia. La feina dels grangers era la de conrear el màxim d’aliments possibles per poder guanyar alguns diners. El senyor feudal els tenia com a esclaus: els explotava i es quedava gairebé tots els guanys que obtenien de les terres.

D’altra banda, la Dora estava embarassada de set mesos i no es podia permetre treballar durant tot el dia sense parar. En veure aquesta situació, la Dora va comentar-li al Ferran la idea de marxar a la ciutat a treballar. El granger va donar llum verda a la proposta i van mudar-se a la ciutat el més aviat possible. No sabien de què viurien, però no estaven disposats a ser menyspreats i maltractats pel senyor feudal.

Van passar els mesos i la Dora va donar a llum a un nen ros, amb ulls blaus i amb un somriure grandiós. Van decidir posar-li el nom d’Eufrasi. Durant aquells mesos, van obrir una paradeta al mercat de la ciutat. Es llevaven cada dia a les cinc de la matinada i anaven fins a la plaça principal, que estava a dues hores de casa seva. En aquell mercat venien eines de cuina artesanals, alguns llegums i espardenyes fetes a mà. Van estar treballant en el mercat durant deu anys fins que un dia, quan tenien els diners suficients per poder viure tranquil·lament, van decidir comprar-li aquelles terres que havien cultivat feia tants anys al senyor feudal. L’home va acceptar amb els ulls tancats aquella proposta ja que durant tots aquells anys que havien passat, s’havia arruïnat i estava a punt de ser desnonat de la seva casa. En canvi, la Dora i el Ferran, després d’anys treballant molt dur per treure la seva família endavant, havien aconseguit guanyar bastants diners i tenien una vida molt feliç.